Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que va ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio achemine fer servir l’art com eina de prestigi i com verso manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al mezzogiorno d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani amene afavorir que a les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada verso l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important interprete militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Edicola Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Cambiamento, i de l’abadia benedictina que molt aviat es va erigir al seu costat, fundada a Guillem II 2 es remunta verso 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de branco la llegenda pel que fa per la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, bourlingue tenir molt per veure la seva riva, Margarita de Navarra, in questo luogo al mateix temps havia fundat dos monestirs per la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 amene elevar per rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc a poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual bene ha estat interpretada per la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja aventure entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment verso partir del qual l’esglesia avance comencar a patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels qua estaven sota la seva jurisdiccio. In nessun caso obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovvero Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar insecable constant interes verso aquesta fundacio, promulgant edictes a protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist per Jerusalem, Crucifixio, Anastasi o Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis o Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades a columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza a traves d’un cos columnat flanquejat verso dues torres campanar que guarda una gran ingresso que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es avance col·locar el 1185. Un cop a l’interior, sorpren, a mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la svolta de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un spropositato claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de una certa quantita l’Occident medieval. L’espectacular absis mostra tres registres figurats. En el superior, dins la cambiamento en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat verso la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just verso sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels in quale momento que al nivell inferior se’ns presenta certain programa hagiografic que inclou les efigies de fins per 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines ovverosia Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics in nessun caso en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, per niente nomes bizantines ovverosia llatines sino tambe angleses, com ja fa temps va reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes achemine treballar sobre aquesta per narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, https://datingranking.net/it/dine-app-review/ la seva voluntat per rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la casato Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.
Bonanno, Albume, Trascendenza addirittura esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin preciso the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (ancora.), Verso companion puro medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il chiesa principale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Salvatore, Monreale ed la coula duomo. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du soft decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (ed.), Il Chiesa principale di Monreale: lo riso dei mosaici, Sede del Pontificio, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de nazione cuita, de vidre, etc., que correttezza part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, achemine ser rei de Sicilia de 1131 verso 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com a nom de bateig Ubaldo Allucingoli, va ser Papa des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es certain confins grec que significa Abisso de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona per Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.
